Es trià el nom de Scriptorium per al projecte perquè evoca el treball dels homes que, des dels escriptoris dels monestirs medievals europeus, varen fer possible la penetració en aquest continent de la ciència àrab, impregnada dels sabers de Grècia i de l’Índia. Entre aquests monestirs, el de Ripoll era el més proper a l’Àndalus, la qual cosa féu possible el contacte directe amb la ciència que els àrabs havien portat d’orient. Monjos mossàrabs contribuïren a la traducció al llatí de les principals obres científiques àrabs. De l’astronomia oriental aprengueren a fabricar alguns aparells com ara el quadrant amb cursor o de sinus i, sobretot, l’astrolabi, instrument molt perfeccionat que es fonamenta en la projecció estereogràfica de l’esfera celest i que permetia resoldre els principals problemes de l’astronomia de l’època. A Ripoll s’escriví el primer tractat en llatí sobre l’ús d’aquest instrument i dels fonaments científics en què estava basat. Per aquesta raó els llibres publicats dins el projecte Scriptorium es distingeixen per un logotip que és la imatge d’un astrolabi.

Fotografia d’astrolabi andalusí del segle XI: Luis García.